I amb llavis freds, encara sembla dir-nos:

no ploreu pas ma mort.

Perquè en tan curt viatge despedir-nos,

si jo us espero a port.




dilluns, 9 de maig del 2022

PER l'ANNA de Mercè Saurina

Ahir vaig conèixer la Judit Dissabte, 24 d'abril de 2022 Estimada Anna, Torno a començar aquesta carta amb estimada, com ho vaig fer el 9 de novembre de 2013 en aquest blog, però ja no puc continuar com et deia allà: “Et dic estimada tot i que no ens vam conèixer mai ni tampoc conec ningú de la teva família ni de les amigues que t’escriuen aquestes paraules tan emotives al bloc”. Ahir va passar una cosa meravellosa, realment màgica: vaig conèixer la Judit i t’ho vull explicar. Era Sant Jordi i jo era en una parada a la rambla de Figueres perquè enguany he publicat El color de la pèrdua, el meu segon llibre de relats després de dues novel·les curtes, i també acabo de publicar el llibre de poesia La mirada de l’altre. Un oasi de llum. S’acosta una noia i em diu que li interessa molt el tema de la pèrdua, perquè va perdre una germana. Li explico que són dotze contes, alguns que toquen molt la fibra i d’altres que fan somriure, i que els personatges de les històries van reapareixent en relats posteriors. Parlem una mica i em diu que potser a la seva mare li agradaria... De seguida m’adono que és una persona especial, sensible i emotiva. Al cap d’una estona em diu que li agrada la poesia i li comento que també he tret un llibre de poesia amb fotografies de cels empordanesos que potser li agradarà però que està en una altra editorial. Li comento que l’acompanyo, si vol... En el petit trajecte que fem tot baixant la rambla de Figueres, li pregunto a què es dedica i em diu que ha estudiat teatre musical a Memory i que ara estudia Educació. Em fa pensar en una de les meves filles i li explico que vol estudiar Interpretació Musical a l’institut del teatre. Arribem a l’altra parada i fulleja el llibre: “Oh, sí, m’agrada molt”. Li dedico. Mentre paga li dic que torno a l’altra parada perquè era la meva hora de signar... No he fet ni deu passes i torno enrere: - Et dius Judit Batchellí? La teva germana es deia Anna? Em mira amb aquells ulls blaus preciosos i dolcíssims com els teus, oberts com dues taronges de color d’aigua... Li explico que un dia vaig escriure al bloc que havia creat la vostra mare, perquè em va trasbalsar moltíssim tot el que vau haver de viure i ho vaig sentir molt endins encara que no us conegués. I que de vegades llegeixo el bloc, que havia vist les fotos de totes dues, que recordava una foto d’esquenes on ella tocava la guitarra, i que ara, quan havia acabat de signar-li el llibre, quan caminava altre cop rambla amunt, tot havia encaixat... El meu cervell acabava de connectar tots els fils lluents que segur que tu, Anna, havies posat en el meu camí, com una conjunció d’estels. Ni la Judit ni jo no ens podíem creure que tot allò hagués passat. Quan la Judit ha marxat després de comentar al seu amic el que havia passat, jo m’he quedat a la parada gairebé fora del món: m’he sentit tremolar per dins. Físicament. Molta gent no ho pot entendre, ho sé, però ha estat com una experiència extrasensorial i m’han vingut les llàgrimes als ulls, com ara. I penso que havia d’haver abraçat la Judit. Molt fort. Com havia abraçat el seu dolor i el dels teus pares des de la distància, de manera anònima, durant tot aquest temps. Ara sé que, a partir d’ara, estarem connectades per sempre més. I que, un dia, l’abraçada serà de debò. 

dimarts, 19 de gener del 2021

JA FA 8 ANYS

Anna, 

I ja fa 8 anys. 

Reina, em sembla tant fort. I tot continua i la vida segueix sense parar.

Ja saps, ara no necessito paraules, et tinc dins meu. I et visc sense veure't. 

Estàs dins el meu cap, dins el meu cor i és com si fossis una extensió de mi mateixa. 

I em dic: això ho faig per l'Anna!!.

He de viure per tu. He de sentir-me orgullosa de tenir un tresor tant i tant gran que no té ningú. 

I així m'acompanyaràs per sempre més.

Princesa meva.!!

Et deixo un poema preciós que ha escrit la Dolors Tenas dedicat al seu petit net que també va perdre.


PART DE MI

No ets un més, ets part de mi,

indestriable, inoblidable

un raig d'amor en un tram curt

del meu camí

Camí de flors, camí de rocs, 

i una ferida que resta oberta

i em deixa el cor cremant com foc...

I ara que he mirat enlaire


amb ulls plorosos m'he adonat

que el cel brilla amb molta més intensitat.

I cercant pel cel he vist

un petit àngel i un estel..,

semblen cometes

travessant tot l'univers.


I sé que és cert que no ets un més,

igual que hi ha cel, igual que hi ha estels,

tu sempre seràs part inseperable de mi.


diumenge, 19 de gener del 2020

7 ANYS

Hola Princesa,
Potser fa temps que no t'escric, però Anna estàs tant viva a dins meu, que moltes vegades no tinc necessitat de fer-ho dons ja et parlo cada dia. Ets la meva força, la meva llum, la meva guia. El meu gran tresor. A vegades penso que soc afortunada de posseir una riquesa tant gran que em doneu tu i la Montse, acompanyant-me sempre per aquesta vida.
Avui fa 7 anys que vas marxar, i el temps ha passat tant i tan ràpid. Et trobem tant a faltar, és tant gran el buit!!.
Però reina tu sempre estàs present dins el nostre cor. I així gràcies al teu record intentem  re-composar les nostres vides amb el papa, la Judit i l'àvia.
Bonica, encara hi ha tanta gent que pensa en tu. Sempre seràs el nostre àngel.

T'estimem i t'estimarem sempre.



Moments de Felicitat!!

SOMNI.(Dolors Tenas)

Bonica Anna, 
Sempre he pensat que els somnis ens porten dimensions on no podem accedir quan estem desperts, és en aquestes dimensions on ens trobem amb éssers que estimem malgrat no podem veure’ls, gent que hem conegut i ens han acompanyat en un tram del camí i fins i tot algú que encara hem de conèixer. Vull pensar que ets una de les ballerines del meu poema, perquè les dimensions són a tocar, just al nostre costat. 


SOMNI

Sense fer soroll he entrat dins d’un somni,
sense fer soroll per no despertar
i he pres seient damunt de la branca
d’un arbre que hi havia al bell mig de la mar.

Silent i expectant miro les onades
que es mouen al ritme d’un vell violoncel,

i al damunt l’escuma hi ha unes ballerines
que ballen i salten fins a tocar el cel.


De sobte m’enlairo com una gavina
i miro el paisatge a vista d’ocell,
mai havia vist cosa més divina,
un món tant bonic sota pluja d’estels.

Puc sentir els gemecs d’unes tristes gaites
que sonen allà on hi ha el meu brancall,
les onades dormen amb les ballerines
i molt lentament em vaig allunyant.

Sense fer soroll per no despertar.

©️Dolors Tenas, Ripoll 2019

dimarts, 24 de setembre del 2019

LA TEVA AMIGA BERTA

Hola Anna, ja fa un temps que no t'escric però no he deixat de pensar-te ni de tenir-te present.
Les coses han canviat. Fins ara la teva pèrdua havia sigut una de les pitjors experiències que m'havia tocat viure, però tres mesos enrere el meu pare també ens va deixar.
Mai ningú ens prepara per perdre a una persona propera a nosaltres. Simplement passa i has d'aprendre a viure amb aquell dolor.
Que injust és aquest món. Tantes persones dolentes que poden gaudir d'aquesta vida, i a tu, Annins, que només tenies amor per donar, et van arravatar el dret fonamental dels humans; el de viure.
A tu, que estaves plena de bondat. A tu, que no permeties cap injustícia. A tu, que tenies tantes ganes de viure. 
Espero que la vida estigui essent més justa per a tu allà on siguis.

T'estimo moltíssim princesa i tinc tantes coses a explicar-te! Però estic convençuda de què algun dia podré fer-ho.

No t'oblido, angelet.

''No us deixeu abatre per la pena,
vosaltres que m'haveu estimat en vida
i els que jo també us vaig estimar puix
que la vida, la veritable vida, ha començat
per mi.''  

dissabte, 19 de gener del 2019

UN ALTRE ANY

Hola princesa,
Sí, ja fa sis anys que vas marxar. Encara no entenc com és que el temps passa tant ràpid i alhora tant lent. Amb el anys aquestes dates encara son més doloroses. A part del buit que tenim, si afegeix el fet de que ja sembla que tot ha passat, que fa bastant temps i que toca està bé o animat. Si sabessin!!.
Anna, tu vius dins el meu cor i en el meu cap. Ets el primer pensament del matí quan m'aixeco i l'últim quan me'n vaig a dormir.I durant el dia estàs flotant pel meu voltant com si fossis una part més del meu cos. I em dic que tinc que viure per tu. Que encara que a vegades estic molt trista i no m'aixecaria del llit, penso que et mereixis que aprofiti la vida. El temps que a tu, i com a tants altres et van robar. I només per això, he de poder suportar el dolor tant intens que tinc a dins i continuar.
Anna, t'estimem tant.
Sempre en nosaltres.
Anna sempre seràs el meu pallasso,

diumenge, 16 de setembre del 2018

16/9/2018. 18 anys

FELICITATS!!

Anna, la meva nena preciosa.
Avui fa 18 anys que vas néixer.
Que difícil i dur acceptar la teva absència.
Quin dolor tant gran i punyent a dins meu.
Però t'estimem tant reina.
Continues present en nosaltres cada moment de cada dia.
Per això avui hem inflat uns globus al jardí i també hem bufat unes espelmes.
Convençuts  que la teva llum ens ajuda i ens guia a seguir el camí.